DOLORS PADRÓS
PERE PLA I MARCÉ
Boadella... mitjan segle XIX.
L'Andreu Pla Puigdevall, hereu de Can Brió del carrer Ginebra (actual Cal Moliner), es casa amb la pubilla del Mas Marcé: la Teresa Marcé Cufí. I neixen els fills: en PERE PLA MARCÉ, el 2 de setembre de 1852; en Miquel, el 10 de maig de 1855; la Cecília, el 20 de novembre de 1861; en Martí, l'1 de gener de 1863; i la Maria, el 13 de març del 1866.
Creixen jugant a la vora de La Muga, van a l'escola del poble (només els nens) i es fan grans.
Full de matrícula de l'escola de Boadella de l'any 1864 amb en Pere Pla Marcé en primer lloc. Hi ha 43 alumnes matriculats. Tots nens. Les nenes no anaven a l'escola!
Segurament que en Pere va continuar els estudis en algun altre centre, però no sabem on. En canvi sí que trobem el seu germà Martí matriculat a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres el curs 1879-1880.
De la seva joventut, n'hem trobat poca informació (de moment). Als 25 anys ja firma com a secretari de l'Ajuntament -Acta de l'1 de març del 1877-.
Va exercir aquest càrrec durant 43 anys. Es pot dir que va treballar pel poble tota la seva vida. L'última acta la signa l'11 d'abril del 1920.
El que coneixem de la seva vida personal és gràcies als poemes que ha deixat escrits. Per ells ens assabentem que estava enamorat d'una Maria que vivia a la plaça. A ella li dedica la major part dels poemes coneguts (fins ara). Segurament tots aquests poemes varen ser escrits entre 1880 i 1887.
No sabem si la Maria corresponia a aquest amor! Però sí que consta que s'intercanviaven correspondència!
Per raons que ignorem, segurament de caire familiar o patrimonial, la seva estimada Maria és casada, el 10 d'octubre de 1888, amb en Joaquim Llobet Carbonell de Cantallops. I cosa estranya, es casen a l'esglèsia de Sant Pere de Figueres, quan totes les seves altres germanes són casades a l'esglèsia de Boadella!
És que en Pere Pla Marcé s'hi oposava?
Quan en Pere registra el certificat de casament de la Maria (ho ha de fer com a secretari del poble), diu que ho fa a instàncies de D. José Cardoner i Barris (pare de la Maria) i en presència del jutge municipal.
La Maria va morir a Cantallops el 28 d'agost de 1896, als 29 anys. El certificat diu que va morir de tuberculosi.
En Pere es va casar el 14 de maig del 1904, als 52 anys, amb la Joaquima Gratacós, de Cabanes, de 28 anys. No varen tenir fills. Però ell mateix, en el seu manuscrit, ens diu que varen adoptar una nena, anomenada Josefina, de l'hospici de Girona. En el cens de l'any 1920 i en el del 1921 figuren tots tres en el domicili del carrer Ginebra; la Josefina té 12 anys i consta que en fa dos que viu al poble. Sembla que aquesta nena va morir al cap de poc. Segurament a Figueres.
En Pere Pla Marcé va morir a Figueres, al carrer la Jonquera, número 34, el 21 d'agost de 1924, als 71 anys.
En el seu testament de l'any 1922 va deixar un llegat de 2.500 pessetes al municipi de Boadella.
Imatge de l'esquerra: Crec que en Pere és aquest senyor del cabell blanc! Imatge de la dreta: Aquesta senyora és la Cecilia, la seva germana.
S'assemblen?
S'assemblen?
Devia ser una persona molt activa! Perquè, a més d'admnistrar el seu patrimoni, era secretari de l'ajuntament; secretari de la Societat “La Caridad” des de l'any 1888 fins al 1903 (l'any 1917 en va ser el president) i “escriptor”.
En els seus escrits tracta dues temàtiques ben diferents: la història i la poesia.
Com a “historiador” ens ha deixat el manuscrit de la història-genealogia de les cases de Boadella i de Les Escaules, actualment conservat a l'Arxiu Comarcal.
Com a poeta ens consten les següents obres (segurament en va escriure moltes més):
“LA MUGA”, Boadella, agost 1882
"OFRENA ", Mas del Bac, abril de 1884
Hi ha una estrella que hermosa brilla
com en nit clara i en cel blau,
en una casa que es diu La Trilla,
a la muntanya, allà, a prop del Fau.
...
"AMOROSA", Boadella, gener de 1885
...
davant la formosor teva,
jo visc amb lo cor rendit,
ai! mon cor, Maria meva,
jo tinc d'amor ferit;
ferit d'un amor sense exemple
desde que te allí son temple,
ple d'amor sempre't contempla,
I ets son àngel escullit.
"LA PAPALLONA", Mas del Bac, agost
de 1885
Quan la papallona La mira, l'enrotlla,
veu una floreta, s'hi acosta, l'enveja,
gentil balanseja l'olora, la toca,
en mig de les herbes la mima, la besa...
"MELANGIA", Boadella, agost de 1886
...
Sense tu, per mi Boadella
es un poble sense gust.
Jo no puc estar content
sense tu, tendre donzella.
El pensament m'aconsella
defugir tanta tristesa,
es tan gran ço que a mi em passa
que en lo foc de mon deliri,
sembla el poble un cementiri
un desert,.... una malesa. ...
"PLANY", Boadella, setembre de 1886
Aimada mia, tu no ets la mateixa,
tens per ventura algun motiu de queixa,
que ara los ulls apartes de mi?
Ta conducta cruel, Maria, em mata.
Per què, ingrata,
me fas sofrir?
Com a última novetat tenim uns altres poemes, escrits en una llibreta, trobats fa poc a la casa pairal de la dona d'en Pere, la Joaquima Gratacós de Cabanes.
Llibreta de poemes trobada a la casa pairal de la Joaquima Gratacós a Cabanes
Alguns estan escrits en castellà. Hi ha dotze poemes més!
" UN RAMILLETE DE FLORES A MI AMADA MARIA"
...
La dulce fragancia
que exalan las flores,
los miles colores
que el cielo les dió
Alentan mis sueños
de dulce confianza,
de hermosa esperanza
que en ti tengo yo.
A la primera pàgina hi trobem el cognom de la seva estimada Maria, per això i per una carta que hi ha en aquesta llibreta sabem que és la Maria Cardoner Casademont de la plaça.
Imatge de la pàgina on trobem el nom de la Maria
També es diu que va ser l'autor d'algunes de les cançons que anys més tard varen cantar el grup anomenat “Els nens de Buadella”. El senyor Joan Minobis (component d'aquest grup) creu que hi ha dues peces del seu repertori que són lletres d'en Pere Pla Marcé, segons li havia dit en Joan Cantenys Serra de Boadella. Aquestes cançons serien “Espanya es troba malalta” i “Si voleu criar un bon porc”.
Pel que veiem era un senyor polifacètic, amb una enorme inspiració i una gran facilitat per versificar.
Crec que en Pere Pla Mercè va ser l'exemple, a Boadella, del moviment literari i cultural del romanticisme i de la renaixença catalana. Si el situem en el temps veurem que és coetani d'Àngel Guimerà (1845-1924); Mossèn Jacint Verdaguer (1845-1902); Frederic Soler (Pitarra) (1839-1895); Joan Maragall (1860-1911); Pompeu Fabra (1868-1948); Lluís Domènech i Montaner (1850-1923); Josep Puig i Cadafalch (1867-1956); Santiago Rusiñol Prats (1861-1931)... i molts altres personatges!
Bé, fins aquí el que he pogut averiguar. Però amb ganes de continuar investigant perquè en Pere Pla Marcé encara ens pot donar alguna sorpresa.
Fotografia de la Cecília Pla Marcé
Aquest treball ha estat possible gràcies a moltes persones. A totes elles el meu agraïment:
-A en David, que em va posar en contacte per primera vegada amb el poema “La Muga” .
-A la Nuri de Can Benet, que em va deixar fotografiar el poema que es conserva a l'arxiu de casa seva.
-A molta gent gran del poble: en Quimet de can Cufí; la Maria, la Remei i la Consol; en Joan de Cal Moliner; la Núria Pla, ...
-Al Sr. Joan Minobis, que em va explicar les seves vivències a Boadella i la història del grup musical que varen formar.
-A la Sra. Dolors Gratacós Teixidor, actualment resident a Calabuig, però filla de Can Gratacós de Cabanes, neboda i fillola d'en Pere Pla Marcé. Ella va ser la que em va parlar d'una llibreta on el seu pare apuntava els poemes d'en Pere i on ella ja havia llegit el poema “La Muga”.
Dolors Gratacós, fillola i neboda de Pere Pla Marcé
-A la familia de “Ca la Cecília” o “Cal Gall” de Sant Llorenç de la Muga: la Sra. Carme Alió (besnéta de la Cecília Pla Marcé) i el seu marit el Sr. Agustí. En aquesta casa encara es conserva una bonica foto de la Cecília, germana d'en Pere Pla Marcé.
-A la Sra. Dolors Guillamet, actual resident a Can Gratacós i que molt amablement m'ha deixat escanejar tots els escrits del quadern que es conserva a casa seva.
-A la Sra. Carme Cullell, que em va rebre al seu domicili i va anar completant els records de la Sra. Dolors.
-Al personal dels ajuntaments de Boadella, de Cabanes, de Sant Llorenç de la Muga i de Cantallops, que m'ha donat totes les facilitats per realitzar el treball.
LA MUGA
Agost 1882 Boadella
de la plana empordanesa,
regant llur sol;
amunt, en serres llunyanes,
dintre terres catalanes
té son bressol.
Com en lo món tot caduca
son primer nom fou Sambruca,
en temps antic;
després li deien Samuga,
ara li diuen La Muga
que és més bonic.
De Ribelles n'és la filla,
de l'Alt Empordà pubilla,
siguent la més gran;
els altres rius que devallen
s'hi arrepleguen i avasallen
al seu davant.
Ella neix a la frontera
d'on baixa riallera,
en son encaix;
d'un costat hi té l'Espanya,
d'altre França l'acompanya,
fins al Cap-Baix.
Ella encara és joveneta,
sols és uns riereta
de poc caudal;
si la França l'abandona
a ella tant se li'n dóna,
li és igual.
Si l'aigua que porta és poca
tot saltant de roca en roca,
ja va creixent;
després de cada gambada,
ja troba una raconada
que hi ha un torrent.
Entre cingles i boscatges
fuig d'aquells terrenys salvatges
que li fan por;
veu que el Puig de Bassegoda
li fa ombra i l'enronda;
vol més claror.
Més avall veu que una tanca
la destorba i l'entrebanca
en son camí;
se detura anguniosa,
veient que és una resclosa
per un molí.
Son instint de jovenesa
li fa veure sa puresa,
en perill greu,
quan en el rec encaixada
i en la bassa empresonada,
trista es veu.
Si el moliner li destapa
l'aixeta, corrent s'escapa,
no mira on va;
tot l'espanta, tot la trobla,
fins que arriba al primer poble
que és Albanyà.
Sense escrúpols, sense dubtes
deixa, enrere, els cims abruptes
que havia vist;
del terrer que l'ha criada,
ella en fuig, mig enfadada,
perquè el veu trist.
Com filla desvergonyida
sent que sa mare la crida,
i no li respon;
va endavant, no mira enrere,
vol més ample la ribera,
vol veure món.
Encegada en son deliri,
no sap veure el gran martiri
que ha de sofrir;
ja que la sort la destina
als molts molins de farina
que ha de servir.
Veu que per tot la deturen,
l'esmicolen i torturen
fent-la saltar;
se retorç escumejanta,
se revat i se decanta
per recular.
Seguint sempre en mig de boscos,
caminant per terrenys foscos
i molt dolents
ve que un altre rec l'anguila
cap al molí de la vila
de Sant Llorenç.
Abans d'arribar-hi besa
els peus d'una fortalesa
quin segell diu:
d'aquell gran home de ferro,
lo bon comte Tallaferro de Besalú.
D'alguns forts n'era guarnida
i a cada entrada o sortida,
hi té un portal;
mai ha volgut res d'exòtic,
té una esglèsia d'estil gòtic
o medieval.
Com si hi fes de sentinella
cada portal té capella
i a dintre un sant;
I perquè d'ell se recordi,
del turó més alt, Sant Jordi
l'està vetllant.
De llarg a llarg la voreja
com donzella que rondeja
son amador;
ja s'aparta, ja s'acosta
com qui espera una resposta
coquetejant.
Veu l'alt cloquer que corona
aquell temple, i s'arracona
mig apolit;
no toca la Font Pudosa,
que allà neix, mig vergonyosa,
d'un raig petit.
Més avall ne troba a soles
lo pont, que el Baró d'Eroles
va fer trencar; (1)
per si els gabaigs avancessin
per passar el riu s'haguessin
de descalçar.
Després mulla de passsada,
de la fàbrica cremada,
los fonaments;
totes les cases en runes,
mostren ses formes, algunes
més resistents.
D' aquell poble que hi havia
ne resta una pagesia,
que encara hi ha
i una capella propera
on sempre s'hi venera
Sant Sebastià.
Mira amb un aire sarcàstic
aquell paisatge fantàstic
d'un trist record,
les parets totes a trossos,
descarnades, com els ossos
són de la mort.
Dóna una embranzida forta
corrent cap a Muga-Torta
sens embarràs;
ara res no la destorba
fins el Puig de Rocacorba
li obre pas.
Deixa la mina a la vora,
tota sola que s'anyora,
més res en fa,
los minaires que demana
van amb la seva germana
a Montdevà.
Corre alegre, amb la falera
de pogué's casar amb l' Arnera,
vana il.lusió ;
son desig se li amarga
veient que ha d'anar a la farga
d'en Bodalló.
Allà si que s'amoïna
ha de servir amb la turbina,
un nou costum:
portar fils de mala gana
a Darnius i Agullana
per fer-los-hi llum.
Tantost en mig de suredes
o regant horts i arbredes,
va baixant;
veu el poble de Boadella,
que és quasi tant vell com ella,
al seu davant.
Bé se'n recorden de coses
ja punyents, ja agradoses,
de temps molt vell;
de quan en feudo el gosava
el senyor que el governava
Baró de Noell.
I de ja fa nou centúries
que el compte Pons Hug d'Empuries
l'obtingué,
que també en feudo li donà
lo comte de Barcelona:
En Berenguer. (2)
I de quan en fou creada
la parròquia i regentada
per un rector,
fent-li la casa propera
perquè gosés de primera
de sa frescor.
I d'això ja n'han passades
sis centúries ben contades,
essent lo primer
rector que fou d'aquest poble
un fill d'una casa noble
dit Berenguer. (3)
La casa que abans tenia
l'amo de la baronia,
en temps feudal,
sempre amb un ull se la mira
pel sol forat que respira,
el del portal.
Portal de tan vella història,
que d'aquest poble en fou la glòria,
ja mig derruit;
sense el portal i la torre
serà un poble que s'ensorra,
en trist oblit.
Veu el cingle de Can Vila
que l'aguaita i lo vigila
per sa quietud
tros del trono que emmantella
la verge de la capella
de la Salut
I avall encara camina,
entre molins de farina,
i de ciment;
troba el torrent de les Caules
més avall de Les Escaules,
mig somrient.
Veu la bonica cascada
relluenta com la plata
fent aquell salt;
més no veu la cova fosca
voltada de pedra tosca,
i calcinal.
Ni els ninots d'estalactita
ni els palmons d'estalagmita,
que a còpia d'anys,
amb les eures i falgueres
han anat fent les goteres
i viaranys.
Presa de l'afany de còrrer,
dóna un adéu a la torre,
que aixeca el cap;
si era allà per sentinella
o que hi feia, ja és tan vella,
que ningú ho sap.
Veu de prop i no s'enganya,
l'últim poble de muntanya,
Pont de Molins;
pels forats de cada arcada
de la plana desitjada,
es fica dins.
Del nou curs ara s'admira,
ja de cingles no n'ovira,
a l'entorn seu;
acabades les muntanyes
sols veu canyes i més canyes,
per tot arreu.
Tota cofoia s'eixampla
veient ara el camí ample,
i més suau;
si ha fet un llarg viatge
per fruir son pubillatge,
molt bé si plau.
Més son cor ja té una espina
que la punxa i l'amoïna,
amb fort delit;
té la dèria verinosa
de la dona capritxosa:
mudar de llit.
Per curar-li eixa mania
li han obert una sangria,
en un costat;
és sa filla que a Cabanes
perquè no en tinga més ganes
va a moldre blat.
D'aquell poble de passada,
l'envien a Perelada,
pel mateix fi;
és ja el ters molí que compta
la Muga del senyor comte,
en son camí.
En aquest món tot goig perilla,
ara plora per sa filla,
que li han pres;
prou que cerca, prou que mira,
se decanta i se regira,
no la veu més.
Es per això que de vegades
si venen fortes riuades,
obra forats;
cercant-la sempre tossuda,
la seva filla perduda,
per tots costats.
Si pogues tornar enrere
quan saltava riallera,
joguinejant;
entre cingles verds de molsa
reposant en un recolze,
de tant en tant!
Quan jugava allà amb els peixos,
fent-los ombra en los relleixos,
en temps d'estiu;
escoltant en les boscúries
de les merles les cantúries,
quan feien niu.
Ara és vella, no pot correr,
s'entrebanca per la sorra,
si no s'hi font;
es sempre el fi d'una història
d'una empresa il.lusòria
en aquest món.
Ni el Llobregat, ni l'Orlina,
ni el Manol si no s'embrina,
la fan surar;
com més va sempre més pobra
fins que es perd en lo salobre,
a vora el mar.
PERE PLA MARCÉ
(1) Any 1793
(2) Ramon Berenguer III . Any 1124
(3) Berenguer de Condomines. 15 de Maig de 1343
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada