ÚLTIMA HORA

ÚLTIMA HORA

AQUESTS SÓN ELS ÚNICS ESCRITS EDITATS DESPRÉS DE LA TARDA DEL DIUMENGE 22 DE JULIOL DE 2012

 

L'EQUIP DE REDACCIÓ

Benvolguts lectors i benvolgudes lectores:

Quan la revista ja quasi estava a punt d'entrar a impremta ha arribat el que tots els que habitem aquestes contrades temem durant tot l'estiu: EL  FOC!
Com sempre quan passa aquest fet era un dia amb sol, calor i  una forta tramuntana. Aquest vent, que és la nota característica de la nostra comarca, també és la seva destrucció!
Primer vàrem veure una columna de fum cap a la Jonquera, al cap de poques hores ja el teníem  aquí. La tramuntana el va empènyer amb una rapidesa i una fúria que res el podia aturar!
La gent del poble, la majoria junts, allà, al carrer Nou, preocupats però fent-nos costat i mirant què podíem fer! A les nostres mirades hi havia, especialment, tristesa i preocupació, perquè sabíem què passaria. Ja ho havíem viscut l'any 1986!  Aquesta vegada  encara ha estat pitjor, s'ha cremat més terme municipal!
Per sort, en el nostre municipi no hem de lamentar degràcies personals. Sí que hi ha hagut pèrdues materials, principalment en les cases o les granges aïllades, i també se'ns ha cremat una gran part del magnífic paisatge verd que envoltava el poble. Però les vores de la Muga, especialment en el seu curs pel mig del poble, continuen amb els seus arbres alts, verds i ufanosos; i ens continuen regalant aquestes ombres fresques sota les quals fem petar la xerrada o admirem el moviment elegant i tranquil de les oques i els ànecs que xipollegen les seves aigües.

I la vida segueix, i continuarem endavant perquè som un poble decidit i valent i treballarem per engrandir la bellesa i empetitir la desgràcia...

 

L'INCENDI DE BOADELLA

 

DAVID SERRA 

Amb ràbia i tristesa contemplo els paisatges de pessebre de Boadella i Les Escaules ara devastats pel foc. Dic de pessebre perquè cap a les valls mitjanes de la Muga les muntanyes no són gaire altes, el relleu està format per comes i pujols fins fa pocs dies coberts de pins, petis olivars ben treballats, camps de conreu, alguna masia, una torre, un riu, horts, ponts, carreteres i camins que inviten a passejar.

Era un paisatge petit, a l´abast de la mà, un país verd, accessible, humà, controlable, fins que un diumenge a la tarda un immens foc atiat per una poderosa tramuntana va convertir en cendres.
Els bombers i les forces d´ordre van intentar salvar el que varen poder, les condicions de fort vent i molt fum dificultaven les tasques d´extinció. Molts veïns del dos pobles varen ajudar a apagar les flames que arribaven a fregar les façanes d´algunes cases i masies aïllades. Va caure la nit al mig d´un paisatge dantesc, la Portella, muntanya famosa als peus de Boadella va cremar en cinc minuts, com si fos una gran foguera. Recordo la imatge que no oblidaré mai de les altes flames darrera del campanar de l´església. Va enfilar cap a la Coromina i a mitjanit el foc que havia arribat del costat de Biure es va trobar amb el que cremava des del Bac dels Aixarts, provinent de les Escaules. Tot el poble estava envoltat de foc, el vent no parava, es sentia la veu del foc, com un udol o tro apagat, el cruixir de les soques dels pins que s´encenien com si fossin mistos.

 

 

 

 Les muntanyes del voltant de Boadella cremant

 

Cap al Salt del Barral el foc s´hi va divertir i esplaiar, trobant combustible fàcilment, pel mig del clot, assassinant alzines, pins, brucs i boixos fins arribar a can Vila i saltar cap al terme de Terrades. Quan el foc ja havia cremat els pins, a moltes muntanyes cremaven encara, com si fossin llànties, les soques de les oliveres abandonades que estaven amagades entre els pins i bardisses.
Els bombers i alguns veïns del poble varen treballar tota la nit vigilant que el foc no es revifés en els llocs on encara cremava, però ara ja avançava cap al terme de Terrades amb menys força perquè cap a la matinada el vent va minvar. Alguns veïns de Biure i de masies de la contrada varen passar la nit a les escoles de Boadella, esperant que l´endemà la situació hagués millorat.
L´endemà al matí no volia llevar-me, no sentia el refilar dels ocells com els altres matins però sí els eixordadors motors dels hidroavions que anaven i venien de l´embassament per carregar aigua i apagar el foc que encara cremava en altres indrets.
El paisatge estava arrasat, calcinat, soques negres de pins, cendra, tan sols restava la verdor dels arbres de la Muga i algun pi verd que s´havai salvat miraculosament degut a la rapidesa amb que avançà el foc en alguns llocs.
Es tornaven a veure les parets de pedra seca de les antigues vinyes i olivars, abandonats feia molts anys i fins feia poc coberts de boscos. Els pocs olivars que encara quedaven treballats també han vist cremar moltes oliveres centenàries; velles soques testimonis de segles d´història dels nostres pobles, resistents a guerres, glaçades i nevades, havien sucumbit ara a un poderós i destructor foc que les ha matat per sempre.

 

 

 

 

 Imatge de les flames molt aprop del nucli urbà

 

 

El nostre paisatge s´ha cremat i trigarà molt temps a tornar a ser el que era. La naturalesa és sàvia, la vida tornarà a aquestes muntanyes, esperem que plogui aviat i procurem reflexionar sobre el que podem fer perquè això no torni a passar mai més.