GASTRONOMIA

IRENE BARNEDA

ELS GERDS

 

FITXA TÈCNICA

 

 

 

 

 

ELS GERDS A BOADELLA

 

 

Tothom coneix  la Isabel i en Joan de Cal Moliner i també alló a què s’han dedicat tota la vida: treballar el camp i vendre els seus productes a una parada al mercat de Figueres. Un d’aquests productes són els gerds.

Va ser una petita aventura que va començar  ja fa uns quinze anys. Ells no s’imaginaven que un producte tan poc comú en el nostre poble els pogués donar tanta feina i tingués tan bona acceptació. Van portar un petit esqueix d’un arbust de la Vajol després d’un dia de matança.

Finalment en Joan ho va plantar  a l’hort, sense gaire entusiasme.

Aquella planta a la qual no feien gaire cas i ni  tampoc sabien si faria gaire res, va resultar que va començar a fer els primers gerds. Com tots els altres productes els van portar a la plaça. La seva sorpresa va ser que aquell dia els van vendre tots, primer a una clienta habitual, que els va reconèixer de seguida,després a una altra clienta i així successivament.

Aquesta bona acceptació va fer que es miressin amb uns altres ulls aquells esqueixos que havien plantat en un racó de l’hort.

Isabel Cantenys i Joan Caixàs

A partir d’aquí, en veure que l’arbust s’estenia tan ràpid i necessitava poques atencions, van decir dedicar-li més espai a l’hort i van començar a fer provatures del que els anava millor:

• Només cal regar-ho un cop a la setmana

• Van observar que no hi ha cap animal que se'n mengi el fruit

• La seva producció és molt gran i es prolonga de principis d’estiu fins a principis de tardor

• Van comprovar que si no podaven tots els arbustos la temporada de recollida era més llarga, és a dir, els que no eren podats començaven a produir fruits a  principis de juny; en canvi, els altres donen fruit més tard, allargant-ho així fins a l’octubre.

• Els havien de plantar amb una certa separació entre ells, ja que és un arbust molt atapeït i era impossible poder-hi accedir per recollir-ne els fruits.

• Cada dia havien de recollir-ne perquè maduren molt ràpid i a l’hora d’agafar-los s’aixafen.

Gràcies a totes aquestes observacions, podien arribar a recollir uns 600 kg en una temporada, el seu rècord van ser 800 kg.  Aquests no només els venien a la plaça, sino  també a coneguts restaurants de la comarca, un d’aquests, el del nostre poble, el Trull d’en Francesc.

Per acabar, anomenar algunes de seves vessants culinàries: melmelades, coulis per acompanyar postres i també algunes carns, amanides amb moscatell i sucre, com a decoració d’alguns pastissos, per acompanyar un iogurt... i tantes d’altres com la vostra imaginació us pugui despertar.