LA MUGA CAULA

JOAN CASELLAS

EL PAISATGE FLUXCHAMP

A LES ESCAULES

 

La trobada artística la Muga Caula és fruit d'un paisatge, aquell que culmina al salt de la Caula i és suaument dibuixat pel riu Muga, frontera i marca dels primigenis ibers de l'Empordà, caçadors de conills, llebres, de granotes, menjadors de cargols, bolets i fonoll i marca també d'un personatge, Marcel Duchamp, artista cabdal de l'art modern, cubista, dadaista i surrealista major, amic i soci de Salvador Dalí. Menat per l'artista empordanès, Duchamp s'apropa a la Caula i al magnetisme inquietant del seu cingle esllavissador atret pels vapors de la Caula que prefiguren i projecten les seves especulacions quatridimensionals eròtiques del Grand Verre (1915-1923) i Étant donnés (1946-1966), obres cabdals de l'art del segle XX.

Amb aquesta referència i després de vuit anys de feina ―amb 125 artistes d'arreu del món, el suport de molts veïns entusiastes i generosos, la complicitats de les societats de les Escaules i Boadella, la dels restaurants El Molí,  el Trull del Francesc, l'empresa Ben-Q-it, Can Burgas i el  suport tan decidit com necessari de l'Ajuntament de Boadella i les Escaules i del de Figueres, del Museu de l'Empordà i la Galeria Dolors Ventós de Figueres, el del Centre Arts Santa Mònica de Barcelona i de la Universitat de Barcelona―, la Muga Caula és una referència recurrent dins l'àmbit de l'art experimental de Catalunya i en els circuits europeus dels festivals i trobades de performance.

Així, amb tanta persistència com il•lusió, entre tots estem dibuixant un punt dins el mapa rural i artístic de l'Alt Empordà. Aquest mapa té moltes rutes i moltes capes en gran mesura dalinianes però també, i aquesta és la nostra aportació, duchampianes i de l'art d'acció, no debades tant Marcel Duchamp com Salvador Dalí van ser precursors d'aquest art viu.

 

 

 

Antònio Gòmez a la plaça de Les Escaules

 

 

En la vuitena edició tenim un nou lema, com sempre lligat al paisatge que ens amara, però aquest cop com un paisatge històric; el 50 aniversari de la creació del grup internacional de performance Fluxus, que va ser el precursor de festivals i trobades d'art d'acció que des d'aleshores s'han multiplicat arreu del món, i també d'un centenari, el de la primera exposició de Marcel  Duchamp a  Barcelona dins l'“Exposició d'art cubista” a les Galeries Dalmau de Barcelona l'abril de 1912, en la qual Duchamp faria sensació, o més ben dit indignació i escàndol (com poc abans a París, on seria rebutjat i poc després a Nova York, on paradoxalment esdevindria famós gràcies precisament a l'escàndol), amb el seu Nu baixant l'escala. Així el nostre lema es Fluxchamp!, amb signe d'exclamació; el paisatge Fluxchamp! de la Muga Caula, que uneix en un mot la doble efemèride de les seves dues referències principals, de la mateixa manera que en el seu moment va unir dos topònims del nostre país ―la Muga i la Caula― per crear un nou paisatge artístic.

Fina Miralles, figura cabdal del moviment conceptual català dels anys setanta que ha desenvolupat una part important i substancial del seu treball entorn de la natura i el cos humà al bell mig d'aquesta natura, és l'autora del cartell d'aquesta vuitena edició amb una fotoacció inèdita, dins el doll del naixement de la Caula. El retorn, de Fina Miralles, que és com s'anomena l'obra, és un doble retorn, iniciàtic i místic, envers la vida i els seus cicles, i també com a artista de la natura que durant més de trenta anys va deixar aparcades les fotoaccions, les exposicions i aquestes coses mundanes.

 

 

 

Fina Miralles en el salt de la Caula

 

  

Com fem des de l'edició 2007, d'aquesta obra se n'ha fet una edició de 100 exemplars de format 30 x 45 cm  numerada i signada per l'artista, que servirà com a obsequi a tots els col•laboradors i patrocinadors de la trobada, i una edició especial de cinc exemplars de 70 x 100 cm per a l'artista, la col•lecció de la Muga Caula i el Museu de l'Empordà; aquest museu incorpora des de l'any 2007, dins del seu fons museogràfic, aquestes edicions d'art de la Muga Caula.

Enguany podrem veure, conèixer i fer petar la xerrada amb Rita Marhau i Kurt Johannessen, de Noruega; Robert Sot, de Polònia; Sakiko Yamaoka, del Japó; Rita Rodrigues, de Portugal; Christopher Hewitt, d'Anglaterra; Maria Mars, de França; Fernando Baena, d'Espanya; Lucia Peiró, de València; J. M. Calleja, de Catalunya ―que ja va participar l'any 2007 amb una magnífica acció al bell mig del camp tot usant sucre, formigues i dòlars americans, en referència al "avida dollars" Salvador Dalí―; Calleja impartirà enguany el taller de poesia d'acció;  Fina Miralles, filla adoptiva de Cadaqués i per tant veïna nostra, tanca la llista dels convidats.

Així, la Muga Caula fa vàlida la màxima daliniana de l'ultralocalisme universal ja que alhora que vénen artistes d'arreu del món al nostre llogaret empordanès, també participen en la trobada artistes locals per abocar-se a l'internacionalisme de l'art d'acció.

 

 

 

 Actuacuó de No Problemo

 

 

Recordem que l'any passat vam tenir l'aportació local de Lola Baró, que ens va obsequiar amb un poema i la seva simpatia.

 

 

Michel Collet en una performance

I també vam gaudir de les accions de Xènia Frigola Tepe, de les Escaules, i de Joina Cañet Garcia, de Biure, les quals van participar en el taller de la Denys Blacker (anglesa resident a Madremanya des de fa vint-i-cinc anys). Abans, i de forma pionera, el nostre poeta Àngel Rodríguez va participar en dues edicions i va crear un pastís artístic i performatiu amb el cartell d'Esther Ferrer (Premio Nacional de Bellas Artes). La lletra d'Àngel quedà ferida, performativament afectada, no sabem si de per vida i si en  sentit minvant o creixent, però sí entusiasmada!

 

El taller realitzat per Denys Blacker

Dos cops s'ha esllavissat la Caula en dos anys, potser per l'enrenou de vuit "mugacaules", però l'aigua màgica i càlida segueix brollant entre granotes, libèl•lules i serps d'aigua en la deu que s'escola torrent avall, ramificant-se com un petit Nil per la fèrtil horta, esplaiant-se en grans dolls plàcids com el del salt del Molí, dit per la mainada “Tahití” ―on els dies de la Muga Caula tenen lloc banys nocturns adamítics―, per més avall córrer cap al vertigen del cingle que contempla tot l'Empordà i el Canigó fins al salt impecable de la Caula i entre la pedra tosca esllavissada (que un dia traurem per recuperar el doll de les Encantades que van glosar Jordi Jané i el Nu baixant l'escala de l'amic Duchamp) tot davallant cap a la Muga per fusionar fluids fluxistes de la Muga Caula, enguany Fluxchamp!. Que ningú s'ho perdi, la “tropa” accionista i poètica creuarà el pont de Molins el proper 14 de setembre. Us hi esperem!

 

 

 

Lola Baró, participant d'una lectura